El Diari de Ferran Camas

Apunts sobre les meves investigacions jurídiques i inquietuds culturals

"El purisme, l'exigència de puresa, és una de les característiques de qualsevol partit revolucionari jove, i és una condició que en general ha fet més mal que bé. El somni del revolucionari sense màcula és en el fons un somni autoritari, una visió religiosa.

Son aquests somnis mig religiosos els que porten al culte a la persona, que fomenten el mite del líder infal·lible, el Salvador. Una de les tasques més incontestables de qualsevol partit revolucionari hauria de ser combatre aquestes idees, però no és fàcil.

Cal donar cosa a aquestes idees, que tinguin carn i ossos abans que siguin realment visibles. Un partit sense màrtirs no és mai un partit de combat, un poble sense màrtirs no és mai un poble combatiu.

El poble grec no ha anat mai curt de màrtirs, no li han faltat els sants. El poble grec també ha pagat un preu per això.

Un país amb massa màrtirs sempre corre el risc de ser governat per traïdors. Els hites eren uns traïdors i uns gossos rabiosos, i els gossos rabiosos continuarien bordant a Grècia durant molts anys".