El Diari de Ferran Camas
Apunts sobre les meves investigacions jurídiques i inquietuds culturals

 

Les meves notes de la setmana i imatge del mes

Cargando
Notes de la setmana

Semana del 20 al 26 de mayo: Mi conferencia en el Foro Social Aranzadi de Zaragoza en materia de trabajadores extranjeros.

Este martes 21 de mayo impartiré una conferencia en el Foro Social Aranzadi de Zaragoza sobre la recientemente aprobada Directiva (UE) 2024/1233 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de abril de 2024, por la que se establece un permiso único y por la que se establece un conjunto común de derechos para los trabajadores de terceros países que residen legalmente en un Estado miembro. Las principales características de esta nueva normativa europea las expondré en una entrada en la sección de mi Blog de este mismo Diario.

Por otra parte, la semana pasada, en concreto el 16 de mayo, llevamos a cabo la "Tercera Jornada sobre el trabajo en el sector de cuidados o asistencial", cuyo cartel preside esta seccion de mi Diario durante este mes de mayo. Quisiera agradecer a todos los asistentes virtuales y presenciales (un total de 120 personas aproximadamente),su interés en nuestro acto académico. 

Si seguís leyendo os paso más información sobre nuestras próximas actividades.
Llegir més

El meu Blog: Novetats de Dret Laboral i Immigració

Els meus comentaris sobre el Dret del Treball i el Dret Migratori com a Catedràtic de Dret del Treball i Director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona.
Cargando

Els meus informes sobre el principi de no-discriminació a Espanya

Les meves aportacions a la Xarxa Europea d’Experts den Dret d’igualtat de gènere i no-discriminació, de la que en formo part.
Cargando
Informes
09/03/2024

Mi Informe de 2023 sobre el cumplimiento en España de las Directivas anti-Discriminación en 2022

Por si es del interés de las personas que siguen mi Diario Digital, incluyo en esta sección un esquema con las ideas principales incluidas en el Informe que presenté en el 2023 a la Comisión Europea sobr el cumplimiento por España en el año 2022 de las Directivas sobre No Discriminación. Esta labor la realizo anualmente en tanto que miembro de la Red Europea de Expertos en Derecho de Igualdad de Género y No Discriminación.
Llegir més

Cuidem a les que persones que cuiden

El meus treballs sobre el sector de cures realitzats en el marc del Projecte de recerca Horizon Europe: Care4Care (cuidem a les persones que cuiden),del que sóc responsable a la Universitat de Girona.
Cargando

Cultura per desconnectar

Aquí van les meves propostes culturals: llibres, musica, art, etc., aquelles coses que m’evadeixen del treball i la rutina diària. En aquest sentit, també recomano accedir a la pestanya de Cites d’interès.

Cites literàries d’interès

Cargando

George Steiner: ELS LLIBRES QUE NO HE ESCRIT (Arcàdia, Barcelona, 2022).

Cites d'Interès
25/02/2024
"Una paradoxa pertorbadora va lligada a aquest amor. Hi ha persones, possiblement són moltes, que s'estimen més els animals que els éssers humans. D'aquesta veritat gairebé mai no se'n parla. El patiment o la mort d'un animal pot comportar emocions més profundes que les que ocasionen les malalties humanes. El dolor dels animals, fins i tot des de la distància, m'enfosqueix l'esperit. Al seu gran llibre sobre els tigres, Ruth Padel, poeta i viatgera ens parla dels crits de la boa Constrictor en el moment en què és escorxada de viu en viu. Tant de bo no hagués llegit mai aquest passatge. Enverina els meus somnis, fins i tot a plena llum del dia. Estimar-se els animals més que els homes podria ser una prova fefaent d'un menyspreu visceral però velat per la crueltat de l'home, per la seva «bestialitat». Hi ha la intuïció que els animals tenen potser una dignidad, una lleialtat i una fortalesa davant del dolor i la injustícia que són inabastables per als humans, excepte en els casos comptats d'uns quants homes i dones. Això podria explicar un fet inquietant: l'amor i la compassió particularment intensos que es donen en homes d'un temperament ideològic despòtic i odiós. No són pas una tropa gaire edificant: Calígula i el seu cavall; Wagner i el seu terranova; Nietsche i el seu daltabaix mental en veure com fuetegen un cavall; Hitler desfet plors -l'únic cas de què es té constància- quan va haver d'obligar la seva estimada gossa alsaciana Blondie a baixar a l'infern del búnquer. Tint tots els motius per creure que són un covard físic, un mandarí burgès que sent rebuig i por davant de la violència. Tanmateix, sé del cert que si el meu gos es veiés amenaçat per un perill, si algú li infligís algun mal, la meva ira, el meu impuls per interposar-m'hi podria ser homicida. Si uns torturadors les emprenguessin amb la meva donma o els meus fills, els cridaria que es mantinguessin ferms i jo mateix miraria de fer el mateix. Si peguessin al meu gos o li buidessin els ulls, m'ensorraria immediatament, i els fallaria a tots. Aquestes veritats no són pas agradables. Desafien la raó i el que haurien de ser les jerarquies de l'amor humà. Susciten qüestions referides a inestabilitats primordials, a la supervivència d'afinitats zoològiques i de zones ombroses que subverteixen la nostra humanitat fràgil. Tanmateix, són veritats. Compartides, crec, per molts més del que es reconeix obertament. Odisseu diu adeu a Penòlè al cap de poc temps de tornar a casa. ¿Hauria marxat d'Ítaca si el seu gos Argos encara fos viu?".

Propostes culturals

Cargando
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat