Les principals nacionalitats a Catalunya

Dedico aquesta nova entrada al meu bloc per comentar els trets més importants d'aquestes estadístiques, tot partint d'unes reflexions prèvies: en primer lloc, la nacionalitat dels estrangers no és l'element principal a tenir en consideració per les polítiques d'integració dels immigrants. De fet, les mesures per garantir la inclusió dels estranger han de tenir un caràcter transversal, enfrontant els problemes socials que, en tant que immigrants, estan patint a la nostra societat. En segon lloc, alhora de llegir les estadístiques, cal tenir present la distinció entre persones de nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea, les quals gaudeixen del principi de lliure circulació de persones i de treballadors, dels immigrants provinents de països tercers, que no gaudeixen d'aquella llibertat. Aprofundint també en aquesta idea, no s'hauria de delimitar les nacionalitats entre pobres i riques, ja que l'estatut social d'una persona no deriva del seu passaport, però si cridar l'atenció que, entre els ciutadans europeus, també  s'haurà de considerar que els motius de la estada a Espanya no seran comuns, sinó que possiblement hi ha diferències entre la vinguda d'un ciutadà francès o alemany, i d'un ciutadà romanès.

Amb aquestes consideracions prèvies, les principals conclusions que podem extreure de l'informe són:

1. Sobre una població a Catalunya de 7.546.827 persones, son espanyols 6.479.362 (el 85,9%) i són estrangers 1.067.465 (el 14,1%).

En aquest punt, voldria cridar l'atenció que només 1,4 de cada 10 persones que viuen a Catalunya són estrangers. Aquesta afirmació no ha d'amagar que la seva distribució entre municipis pot variar considerablement, però dit això, hauríem de reflexionar si els missatges sobre una massificació d'estrangers a Catalunya és exagerada i, fins i tot, anant més enllà, si no podríem (o, d'aquí uns anys, veure-ho com a necessari),fer un esforç per rebre més immigrants.

Les principals nacionalitats presents a Catalunya són la marroquina (247.955),el 2,9 del total de la població i el 20,4% de l’estrangera, i en segon lloc la romanesa, amb 99.892 persones, el 1,3% de la població total i el 9,4% de l’estrangera.

És important tenir en consideració la presència majoritària de marroquins ja que, la seva cultura no europea (la qual cosa pot ser important en l'àmbit laboral),o també la seva religió, no majoritària a Catalunya, requereixen una atenció especial que no es dona a la resta d'Espanya.

Per sota d’aquestes nacionalitats, i prenent només les que superen el percentatge del 0,5% de la població total, trobem els xinesos (52.417, amb un 0,7%),els italians (50.079, també un 0,7%),els pakistanesos (43.568, amb un 0,6%),i els bolivians (36.725, amb un 0,5%) .

2. Cal esmentar importants diferències entre unes i altres nacionalitats:

a) Els marroquins són els més joves d’edat: si prenem els que tenen entre 0 i 44 anys, mentre els estrangers en la seva totalitat representen el 68,1%, en les persones amb nacionalitat marroquina arriben al 82,5%.

b) En qüestió de gènere, la població espanyola és a meitat (48,7% homes, 51,3% dones),cosa que no es reprodueix entre la població estrangera, que varia aquests percentatges de forma quasi bé inversa: 52,4 homes, 47,6% dones.

De fet, el col·lectiu on es fa palès una evident diferencia entre sexes és el provinent del Pakistan, de caràcter masculinitzant, ja que el 73% són homes però només el 26,2 són dones.

c) Pel que fa a la distribució territorial, la comunitat marroquina està disseminada a Catalunya, assumint els majors percentatges relatius a Barcelona (5,8% de la població estrangera),Terrassa (5,6%),Mataró (3,6%),Tarragona (3,6%) o Reus (3,3%). La romanesa es localitza preferentment a Barcelona (7,1%) i a Lleida (7%).

Pel que fa a les persones xineses, cal destacar la seva localització prioritària a Barcelona (33,5%),  Santa Coloma de Gramenet (8,6%) i a Badalona (6,4%).

Com es comprova, les principals nacionalitats amb presència a Catalunya s'estableixen preferentment a Barcelona i la seva conurbació. De fet, tots els municipis citats estan dintre, segons l'IDESCAT, dels 15 municipis catalans on més estrangers estan empadronats el 2014.

Ara bé, convé també prestar atenció a la distribució de les nacionalitats per comarques per acabar de fer una foto fixa de la realitat estrangera a Catalunya.

En aquest sentit, la comarca que més estrangers té és la de l’Alt Empordà (un 26,39%),distribuïda de la següent manera prenent els que superen el percentatge del 4% de la població estrangera: Marroquins 11.165, francesos: 4.754, romanesos: 2.716 , alemanys 1.796 i bolivians: 1.563.

De fet, s’ha de recordar que la ciutat capital de la comarca és Figueres, la qual segons l’IDESCAT té una població empadronada de 45.444 persones, de les quals 13.499 són estrangeres, i d'aquests, el 48% aproximadament provenen d'Àfrica. Dintre de la mateixa comarca, es dona una situació completament diferent: a Castelló d’Empúries el 47.98% de població és estrangera però més de la meitat d'aquesta prové de països de la Unió Europea, i només un 25% aproximadament son persones nascudes a Àfrica.

La segona comarca amb més percentatge és la de la Segarra, amb un 25,36% de població estrangera. Abunden els romanesos: 1.681 (28.8% de la població total),els ucraïnesos, 1.281 (22%) i ja per sota, els marroquins (752, 12,9%),els senegalesos (487, 8,4%) o el búlgars (282, 4,8%). Aquí resulta obligat fer referència a Guissona, que també segons l’IDESCAT té una població de 6.827, dels quals 3.350 són estrangers (el 49,07%).

Per arribar a la tercera comarca que disposa de més índex percentual de població estrangera, destaca el Gironès, amb un 19,25%.

Les ciutats de Girona i particularment Salt s’han de prendre en consideració: la primera, amb una població de 97.227, arriba a 18.127 estrangers empadronats (el 18,64%); la segona, amb 30.103 habitants empadronats, assumeix 12.185 és a dir, el 40,48%.

A més d’aquesta diferenciació en quantitats percentuals, cal parar atenció a la multi- presència de nacionalitats a  Salt, això si de  nacionalitats de països  tercers a la Unió Europea i majoritàriament africans.

Així, tot i que a Salt és majoritària la presència de marroquins i hondurenys, quan es miren els quadres estadístics publicats per la Generalitat de Catalunya en relació al nombre total d'estrangers per a cada nacionalitat, Salt apareix com la ciutat on resideixen més malians, gambians, i a més és la quarta en persones provinents de Ghana i la novena en senegalesos.

Però comptat i debatut, finalitzo amb un plantejament que esdevé en la comparació entre municipis amb elevats percentatges de població estrangera que han vingut a millorar les seves condicions vitals a Catalunya: com he dit abans, no crec que hàgim de prendre atenció a la nacionalitat dels immigrants per fer polítiques d'integració dels immigrants, però possiblement si haurem de fer un esguard necessari a la seva oportunitat de treballar. L'ordalia de la integració dels immigrants no rau en la seva provinença sinó en què tinguin opció a ocupar-se en una feina i no caure en la desocupació o en la seva exclusió laboral.