16/07/2015
Cap a un nou Model Social Europeu (Idees del Consell d'Europa)
L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va adoptar el proppassat 25 de juny la Resolució 2068 titulada "Towards a new European Social Model". Es tracta d'un document molt interessant ja que mostra la preocupació d'una organització internacional davant del qüestionament que està patint el Model social europeu d'uns anys ençà, i particularment desprès de la crisi social i econòmica que estem patint aquests últims anys.
La Resolució 2068 comença per recordar que el Model Social Europeu es un conjunt de principis i polítiques evolutives que responen a les aspiracions y expressions democràtiques dels ciutadans europeus, que estan íntimament lligat amb el procés d'unió europea desenvolupat després de la II Guerra Mundial que es va concretar en la creació del Consell d'Europea i de la Unió Europea; tal i com diu aquest document polític, ambdues institucions comparteixen els mateixos compromisos envers els valors de la dignitat humana, la llibertat individual, la solidaritat social, la llibertat política i l'Estat de Dret com a bases d'una democràcia genuïna.
Afegeix que mentre que les característiques del Model social europeu varien d'un país a l'altre, la seva contribució en el progrés econòmic i social ha arribat a ser vist com una part integral de la identitat europea. En aquest sentit, opino que no és casual que la crisi de la Unió Europea que estem vivint no sigui aliè a les polítiques d'austeritat empreses des del 2009 que han qüestionat de forma important aquest model social.
La resolució no diu de què va el Model social europeu, més quan no existeix una definició oficial. En tot cas, l'Informe del qual parteix l'Assemblea per fer la seva Resolució si expressa els pilars d'aquest model en funció dels estudis de recerca previs elaborats per l'Organització Internacional del Treball, i resol que són els següents:
-Augment dels drets mínims de les condicions de treball.
-Sistemes de protecció social universals i sostenibles.
-Mercats de treball inclusius.
-Fortalesa i bon funcionament del diàleg social.
-Serveis públics i serveis d'interès general.
-Inclusió i cohesió social.
A més, l'Informe fa un interessant descabdellament de les diferents polítiques seguides per diferents blocs de països europeus en aplicació d'aquest model, tot mostrant les diferents perspectives que s'han adoptat en la consecució d'aquells pilars. Així es visualitza com mentre als països nòrdics s'ha apostat tradicionalment per alts nivells de despesa en protecció social i prestacions socials universals, altres ho han fet per donar molta importància al dret laboral i la negociació col·lectiva (model continental, seguint per França, Alemanya o Bèlgica),altres com el model anglosaxó ha preferit aconseguir aquells pilars amb poca intervenció de l'Estat, mentre que els països mediterranis incloent Portugal han seguit la política d'enfortir les pensions de vellesa, en particular les de caràcter no contributiu.
En tot cas, en l'Informe de l'Assemblea, la ponent redactora del qual és la Sra Roseira, se subratlla que el Model social europeu no és un concepte estàtic, sinó que aquell té la necessitat d'adaptar-se als desafiaments que ha de fer front, per tant els estats membres no han de pretendre salvar a qualsevol preu dels sistemes dels que s'han dotat, sinó que haurien de girar el seu model cap a un de nou d'acord amb la base de les evidències i la conducció dels valors que l'identifiquen. Això vindria a dir que per salvar el model social potser sigui necessari re-dirigir-lo amb noves polítiques que mantinguin els seus pilars tradicionals bàsics.
Tanmateix, l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europea reconeix que el Model social europeu va començar a ser qüestionat a partir dels anys 70 del segle passat com a resultat dels esdeveniments lligats a la globalització, la deslocalització de la producció industrial, el canvi tecnològic i les tendències demogràfiques amb l'envelliment de la població, la transformació de les estructures familiars i dels estils de vida, l'augment dels fluxos migratoris i la ruptura d'un consens polític mínim després del col·lapse dels règims comunistes al centre i est europeu.
A més d'aquests successos, jo afegiria també la crisi econòmica i financera que va esclatar l'any 2009 i les polítiques que s'han derivat d'aquella en l'àmbit europeu, que han reduït els estàndards europeus en matèria laboral i de cohesió social, on Espanya és un exemple molt visible.
De fet, l'Assemblea fa seves les preocupacions expressades per organismes internacionals de que aquests desafiaments van paral·lels amb l'augment de les desigualtats socials i econòmiques, corrupció, evasió fiscal a gran escala i frau, que estan posant en qüestió la cohesió social i amenaçant l'estabilitat política en molts països.
Com a conseqüència, l'Assemblea lamenta la continua degradació de l'ocupació i de les condicions de treball, de les dificultats de la joventut en l'accés al mercat de treball, la debilitat dels procediments de negociació col·lectiva i dels acords que es prenent, i la reducció de l'abast i la qualitat dels serveis públics, incloent els adreçats als més vulnerables (nens, minories ètniques, immigrants o discapacitats).
En aquest sentit, l'Assemblea parlamentària del Consell considera que els estàndards elevats de protecció laboral haurien de ser mantinguts en relació a la consecució d'una ocupació i condiciones de treball decents per a tothom, una protecció social universal i sostenible, uns mercats de treball inclusius, un bon funcionament del diàleg social en els seus diversos nivells i la qualitat dels serveis públics. La cohesió social i la solidaritat han de ser promogudes com uns valors transversals subjacents a l'acció política.
En tot cas, la Resolució expressa que per a que tingui sentit en el futur, el Model Social Europeu no solament ha de servir de contrapès de les disfuncions del mercat, sinó que també ha de promoure nous enfocaments en matèria d'educació i formació, participació social i econòmica, sostenibilitat ambiental, noves formes de prestació dels serveis públics mitjançant noves tecnologies tenint en compte els canvis en l'estructura familiar i els estils de vida. Per a l'Assemblea, un nou model social europeu no solament ha de consistir en un coixí de seguretat front als riscos socials, sinó que també ha de contribuir positivament a la creació de riquesa a través de la inversió social.
Aquesta última frase pot ser que derivi dels arguments que es fan a l'Informe mencionat presos a l'autor Anthony Giddens en el seu llibre “Europe in the Global Age”. En aquest sentit, tot i confirmar que tota acció pública i privada presa a Europea ha d'estar guiada per una visió comú de responsabilitat compartida, d'iguals oportunitats per a tothom des d'una edat primerenca, i de forma adaptada a la fortalesa dels sistemes de seguretat social i nivells raonables de redistribució, també s'afirma que perquè aquest model sigui sostenible Europea ha de moure's des del tradicional Estat del Benestar cap a l'Estat d'inversió social o benestar positiu, promovent l'educació i les qualificacions, la prosperitat, l'opció per la vida activa i la participació econòmica. En aquest sentit, mentre que el clàssic Estat del benestar ha estat més un sistema de gestió de riscos, l'Estat d'inversió social ha d'anticipar millor els esdeveniments socials i trobar un nou equilibri entre les responsabilitats individuals i les seves contribucions i la intervenció de l'Estat.
A la llum d'aquestes consideracions, la Assemblea crida als estats membres del Consell d'Europa a que, en relació al drets socials, assegurin la compatibilitat de les noves mesures polítiques amb els drets socials individuals i col·lectius, en particular a través de la consulta de les institucions nacionals de Drets humans, així com que reforcin la implementació d'aquells drets a través de mecanismes de control i supervisió internacional.
Des d'una perspectiva nacional, i centrant-me únicament en les matèries socials i econòmiques, l'Assemblea apel·la als estats membres a que promoguin l'accés no discriminatori al mercat de treball i a unes condicions decents d'ocupació per a tothom. També a que es desenvolupin i s'apliquin estratègies generals contra la pobresa infantil i a favor de l'ocupació dels joves; que es mantinguin les politiques d'igualtat de sexe i d'integració de les dones en el mercat de treball per la via de proveir serveis de guarderies assequibles, fiables i d'alta qualitat; que apliquin eines innovadores de manteniment de l'ocupació per a gent gran (models flexibles de treball a temps parcial, accions de tutorització en empreses...); també, que desenvolupin estratègies d'ocupació per a la inclusió de grups tradicionalment discriminats com minories ètniques, immigrants o discapacitats, o finalment a que proveeixin incentius o inversions directament en nous jaciments per a la creació de treballs (en sectors com les energies renovables, les tecnologies digitals o serveis innovadors de caràcter social i de salut).
També, pel que fa a la protecció social, la Resolució crida als Estats a millorar la sostenibilitat d'aquests sistemes, incloent la garantia que els beneficis socials estan proveïts amb objectius específics, i garantir una bona governança dels sistemes de protecció social lluitant contra qualsevol forma de corrupció i maximitzant els efectes redistributius d'aquests sistemes.
Afegeix que mentre que les característiques del Model social europeu varien d'un país a l'altre, la seva contribució en el progrés econòmic i social ha arribat a ser vist com una part integral de la identitat europea. En aquest sentit, opino que no és casual que la crisi de la Unió Europea que estem vivint no sigui aliè a les polítiques d'austeritat empreses des del 2009 que han qüestionat de forma important aquest model social.
La resolució no diu de què va el Model social europeu, més quan no existeix una definició oficial. En tot cas, l'Informe del qual parteix l'Assemblea per fer la seva Resolució si expressa els pilars d'aquest model en funció dels estudis de recerca previs elaborats per l'Organització Internacional del Treball, i resol que són els següents:
-Augment dels drets mínims de les condicions de treball.
-Sistemes de protecció social universals i sostenibles.
-Mercats de treball inclusius.
-Fortalesa i bon funcionament del diàleg social.
-Serveis públics i serveis d'interès general.
-Inclusió i cohesió social.
A més, l'Informe fa un interessant descabdellament de les diferents polítiques seguides per diferents blocs de països europeus en aplicació d'aquest model, tot mostrant les diferents perspectives que s'han adoptat en la consecució d'aquells pilars. Així es visualitza com mentre als països nòrdics s'ha apostat tradicionalment per alts nivells de despesa en protecció social i prestacions socials universals, altres ho han fet per donar molta importància al dret laboral i la negociació col·lectiva (model continental, seguint per França, Alemanya o Bèlgica),altres com el model anglosaxó ha preferit aconseguir aquells pilars amb poca intervenció de l'Estat, mentre que els països mediterranis incloent Portugal han seguit la política d'enfortir les pensions de vellesa, en particular les de caràcter no contributiu.
En tot cas, en l'Informe de l'Assemblea, la ponent redactora del qual és la Sra Roseira, se subratlla que el Model social europeu no és un concepte estàtic, sinó que aquell té la necessitat d'adaptar-se als desafiaments que ha de fer front, per tant els estats membres no han de pretendre salvar a qualsevol preu dels sistemes dels que s'han dotat, sinó que haurien de girar el seu model cap a un de nou d'acord amb la base de les evidències i la conducció dels valors que l'identifiquen. Això vindria a dir que per salvar el model social potser sigui necessari re-dirigir-lo amb noves polítiques que mantinguin els seus pilars tradicionals bàsics.
Tanmateix, l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europea reconeix que el Model social europeu va començar a ser qüestionat a partir dels anys 70 del segle passat com a resultat dels esdeveniments lligats a la globalització, la deslocalització de la producció industrial, el canvi tecnològic i les tendències demogràfiques amb l'envelliment de la població, la transformació de les estructures familiars i dels estils de vida, l'augment dels fluxos migratoris i la ruptura d'un consens polític mínim després del col·lapse dels règims comunistes al centre i est europeu.
A més d'aquests successos, jo afegiria també la crisi econòmica i financera que va esclatar l'any 2009 i les polítiques que s'han derivat d'aquella en l'àmbit europeu, que han reduït els estàndards europeus en matèria laboral i de cohesió social, on Espanya és un exemple molt visible.
De fet, l'Assemblea fa seves les preocupacions expressades per organismes internacionals de que aquests desafiaments van paral·lels amb l'augment de les desigualtats socials i econòmiques, corrupció, evasió fiscal a gran escala i frau, que estan posant en qüestió la cohesió social i amenaçant l'estabilitat política en molts països.
Com a conseqüència, l'Assemblea lamenta la continua degradació de l'ocupació i de les condicions de treball, de les dificultats de la joventut en l'accés al mercat de treball, la debilitat dels procediments de negociació col·lectiva i dels acords que es prenent, i la reducció de l'abast i la qualitat dels serveis públics, incloent els adreçats als més vulnerables (nens, minories ètniques, immigrants o discapacitats).
En aquest sentit, l'Assemblea parlamentària del Consell considera que els estàndards elevats de protecció laboral haurien de ser mantinguts en relació a la consecució d'una ocupació i condiciones de treball decents per a tothom, una protecció social universal i sostenible, uns mercats de treball inclusius, un bon funcionament del diàleg social en els seus diversos nivells i la qualitat dels serveis públics. La cohesió social i la solidaritat han de ser promogudes com uns valors transversals subjacents a l'acció política.
En tot cas, la Resolució expressa que per a que tingui sentit en el futur, el Model Social Europeu no solament ha de servir de contrapès de les disfuncions del mercat, sinó que també ha de promoure nous enfocaments en matèria d'educació i formació, participació social i econòmica, sostenibilitat ambiental, noves formes de prestació dels serveis públics mitjançant noves tecnologies tenint en compte els canvis en l'estructura familiar i els estils de vida. Per a l'Assemblea, un nou model social europeu no solament ha de consistir en un coixí de seguretat front als riscos socials, sinó que també ha de contribuir positivament a la creació de riquesa a través de la inversió social.
Aquesta última frase pot ser que derivi dels arguments que es fan a l'Informe mencionat presos a l'autor Anthony Giddens en el seu llibre “Europe in the Global Age”. En aquest sentit, tot i confirmar que tota acció pública i privada presa a Europea ha d'estar guiada per una visió comú de responsabilitat compartida, d'iguals oportunitats per a tothom des d'una edat primerenca, i de forma adaptada a la fortalesa dels sistemes de seguretat social i nivells raonables de redistribució, també s'afirma que perquè aquest model sigui sostenible Europea ha de moure's des del tradicional Estat del Benestar cap a l'Estat d'inversió social o benestar positiu, promovent l'educació i les qualificacions, la prosperitat, l'opció per la vida activa i la participació econòmica. En aquest sentit, mentre que el clàssic Estat del benestar ha estat més un sistema de gestió de riscos, l'Estat d'inversió social ha d'anticipar millor els esdeveniments socials i trobar un nou equilibri entre les responsabilitats individuals i les seves contribucions i la intervenció de l'Estat.
A la llum d'aquestes consideracions, la Assemblea crida als estats membres del Consell d'Europa a que, en relació al drets socials, assegurin la compatibilitat de les noves mesures polítiques amb els drets socials individuals i col·lectius, en particular a través de la consulta de les institucions nacionals de Drets humans, així com que reforcin la implementació d'aquells drets a través de mecanismes de control i supervisió internacional.
Des d'una perspectiva nacional, i centrant-me únicament en les matèries socials i econòmiques, l'Assemblea apel·la als estats membres a que promoguin l'accés no discriminatori al mercat de treball i a unes condicions decents d'ocupació per a tothom. També a que es desenvolupin i s'apliquin estratègies generals contra la pobresa infantil i a favor de l'ocupació dels joves; que es mantinguin les politiques d'igualtat de sexe i d'integració de les dones en el mercat de treball per la via de proveir serveis de guarderies assequibles, fiables i d'alta qualitat; que apliquin eines innovadores de manteniment de l'ocupació per a gent gran (models flexibles de treball a temps parcial, accions de tutorització en empreses...); també, que desenvolupin estratègies d'ocupació per a la inclusió de grups tradicionalment discriminats com minories ètniques, immigrants o discapacitats, o finalment a que proveeixin incentius o inversions directament en nous jaciments per a la creació de treballs (en sectors com les energies renovables, les tecnologies digitals o serveis innovadors de caràcter social i de salut).
També, pel que fa a la protecció social, la Resolució crida als Estats a millorar la sostenibilitat d'aquests sistemes, incloent la garantia que els beneficis socials estan proveïts amb objectius específics, i garantir una bona governança dels sistemes de protecció social lluitant contra qualsevol forma de corrupció i maximitzant els efectes redistributius d'aquests sistemes.
